Alvar Aalto. Un assaig sobre espai, recorregut i ordre - D. Gª-Escudero y E. Bach [Edición catalán]

Solament una part minsa de la crítica ha reconegut el valor del transitiu i continu en l’arquitectura d’Alvar Aalto. Se l’ha interpretat a partir d’una idea d’ordre en què les diferents peces d’un edifici o espai urbà es presenten de manera aïllada, sense una estructura comuna que les uneixi. D’acord amb aquest enfocament, les diferents parts i elements dels seus edificis o conjunts urbans es relacionen entre ells per mera contigüitat, sense inflexions ni articulacions. En altres paraules, s’han ignorat els espais de transició i recorregut com a aspectes crucials de les seves propostes.

En contraposició, aquest assaig té com a objectiu demostrar que la manera en què es produeix, controla i organitza el recorregut de les persones és un dels components fonamentals de l’arquitectura aaltiana. Els elements que guien els itineraris des de l’exterior (preludi) fins al centre de les propostes (desenllaç) són considerats acuradament, seguint una seqüència premeditada. La circulació va més enllà de la seva funció de connectar àrees i funcions i es converteix en un esdeveniment espacial independent. Dit d’una altra manera, passa de ser una mera utilitat a convertir-se en el fonament de l’arquitectura.

En resum, pretenem demostrar que els diversos àmbits de les propostes d’Aalto no es limiten a la simple juxtaposició o acumulació, malgrat que no recorri a estructures portants o formals rígides. L’arquitecte busca continuïtat en els moviments i circulacions des dels nuclis centrals que estructuren la forma o cap a aquests, bé siguin coberts o descoberts, utilitzant en tot moment aproximacions tangencials en comptes d’axials. En última instància, aquest assaig aborda el tema del recorregut com una part essencial de la manera en què Alvar Aalto organitza l’espai i les formes construïdes.

Daniel García-Escudero va obtenir el seu doctorat en Arquitectura el 2012 a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB-UPC) amb la tesi titulada «Espacio y recorrido en Alvar Aalto», que va rebre una Menció al IX Concurs Biennal de Tesis d’Arquitectura de la Fundación Caja de Arquitectos. Actualment, ocupa el càrrec de professor agregat (titular laboral) a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). Prèviament, des del 2017 fins al 2023, ha exercit la funció de subdirector i cap d’estudis a la mateixa institució. A més, ha fet estades de recerca a la Danmarks Kunstbibliotek i a l’Alvar Aalto Foundation. La seva recerca està orientada a l’aprenentatge de l’arquitectura i l’anàlisi d’obres modernes i contemporànies. Ha publicat nombrosos textos sobre aquestes qüestions en revistes i editorials, tant a escala nacional com internacional, que li han valgut reconeixements a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme 2016-2017 (BEAU) i als Premis d’Arquitectura 2021 (CSCAE), entre d’altres. En col·laboració amb Berta Bardí-Milà, codirigeix les Jornades sobre Innovació Docent en Arquitectura (JIDA) i la col·lecció de llibres «Textos d’Arquitectura, Docència i Innovació».

Eugeni Bach és arquitecte per l’ETSAB-UPC i professor associat de projectes en aquesta mateixa escola, professor de l’ETSALS-URL i Visiting Professor a la Washington University in St. Louis (EUA). La seva obra a l’estudi Anna & Eugeni Bach / Bach Arquitectes ha estat reconeguda amb el Premi FAD Internacional i el Premi FAD en cinc ocasions, ha estat finalista a la Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme, ha estat nominada als Premis Mies van der Rohe i Premi ASCER d’Arquitectura Espanyola. Ha exposat a la Biennal de Venècia en tres ocasions (2000, 2016 i 2023), a la Triennal d’Arquitectura de Lisboa (2019) i a la Cité de l’Architecture et du Patrimoine de París (2009). Ha impartit conferències en diverses universitats espanyoles i en institucions internacionals com l’Accademia di Architettura di Mendrisio, el Massachusetts Institute of Technology i la Washington University in St. Louis.