Silencis eloqüents - Carlos Martí Arís [Edición catalán]

A mesura que turbulències de tota mena caracteritzen predominantment el nostre clima contemporani, van guanyant centralitat una sèrie d’actituds i obres que, al llarg del segle xx, han conreat la poètica del silenci i han estat capaces d’interpretar, a través d’ella, la realitat caòtica i fugissera de la nostra època. El propòsit d’aquestes pàgines és intentar desentranyar algunes de les claus d’aquest tarannà alternatiu. El text s’estructura a partir de deu estudis breus sobre temes centrals en l’art i en l’arquitectura contemporània, i sobre protagonistes destacats que han fet de la mesura un ingredient substancial de la seva obra: Jorge Luis Borges, Ludwig Mies van der Rohe, Yasujirō Ozu, Mark Rothko i Jorge Oteiza. Més enllà de les importants diferències geogràfiques i culturals que separen les temàtiques que tracten, hi ha un tret comú en totes elles: el rebuig de l’art entès com una agressió histèrica als sentits, tal com és promogut per la pseudocultura mediàtica, i —en contra seva— l’afirmació d’una interpretació artística de la realitat com a reflexió profunda i eloqüent, destinada a intentar revelar els misteris del món.

Carlos Martí Arís fou doctor en Arquitectura i professor titular del Departament de Projectes Arquitectònics de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona (ETSAB) de la UPC. Així mateix, fou membre fundador i subdirector de la revista 2C Construcción de la Ciudad, i redactor de la revista DPA, del Departament de Projectes Arquitectònics de la UPC. A més, va promoure altres iniciatives editorials, com les col·leccions Estudios Críticos y Arquitectura / Teoría d’Ediciones del Serbal, i la col·lecció Arquíthesis, editada per la Fundació Caixa d’Arquitectes. Va desenvolupar una àmplia reflexió teòrica en múltiples escrits i conferències, investigant principalment el paper de l’espai públic a la ciutat contemporània, així com les interrelacions entre arquitectura i cinema. Va escriure, entre d’altres, els llibres següents: Las variaciones de la identidad. Ensayo sobre el tipo en arquitectura (1991, 1993 y 2014), Las formas de la residencia en la ciudad moderna (1991), Santiago de Compostela. La ciudad histórica como presente (1995), La cimbra y el arco (2005), La arquitectura del cine. Estudios sobre Dreyer, Hitchcock, Ford y Ozu (2008) i Cabos sueltos (2012). L’any 2014, va rebre de l’ETSAB el títol de magister honoris causa, en reconeixement d’una dilatada i extraordinària carrera acadèmica i professional.