Què hi ha de nou? - Javier Monclús [Edición catalán]

Què hi ha de nou en la cultura urbanística contemporània? Una paradoxa de l’urbanisme contemporani és la coexistència de diagnòstics, visions i estratègies disruptives amb la recuperació de certes concepcions i tradicions que emergeixen en moments i situacions urbanes anteriors. Paral·lelament, les mirades retrospectives de la història de l’urbanisme solen presentar un procés de construcció lenta del saber urbà en correspondència amb els canvis graduals i progressius en la modernització de les ciutats. En lloc de revolucions o canvis bruscos, hi hauria hagut avenços continus en el planejament, el disseny urbà, amb ajustos i adaptacions al llarg del temps.

Abordar els desafiaments actuals de les ciutats i els processos urbans implica reflexionar sobre el significat i l’abast del projecte modern en el camp de l’urbanisme. Sorgeix la pregunta fonamental si el projecte modern és un projecte incomplet, susceptible de ser continuat i enriquit amb noves aportacions i revisions crítiques, com suggereix Habermas, o si representa un discurs històricament superat, propi de l’era de la modernitat. En aquest llibre s’examinen alguns dels debats clau de l’urbanisme des de la dècada de 1950 fins a l’actualitat. L’objectiu és identificar tant el nou com el no tan nou, així com les continuïtats i ruptures, les influències i les innovacions que han modelat el discurs urbanístic contemporani. Amb aquesta finalitat, s’han seleccionat i aparellat vint urbanistes contemporanis de dues generacions. A partir de la revisió de les seves obres entorn de deu temes recurrents en debat urbanístic, es pretén fomentar el coneixement i el diàleg entre les diverses perspectives i visions que han donat forma i continuen sent a la base del pensament i la pràctica urbanística actual.

Javier Monclús és doctor en Arquitectura, catedràtic d’Urbanisme i professor emèrit a la Universidad de Zaragoza. Ha estat director del Departamento de Arquitectura (UPA) a l’Escuela de Ingeniería y Arquitectura de la Universidad de Zaragoza (2009-2016). Abans va ser professor d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de Catalunya (1980-2005); membre del consell editorial de la revista Planning Perspectives. Director de la revista ZARCH. Journal of interdisciplinary studies. President d’ISUF-H (Hispanic International Seminar on Urban Form) des del 2021. Codirector del grup de recerca de referència “Paisajes Urbanos y Proyecto Contemporáneo” (PUPC). Ha publicat nombrosos treballs sobre les teories i història de l’urbanisme, projectes urbans i urbanisme paisatgístic. Entre les seves publicacions: La ciudad dispersa (editor, 1998); International exhibitions and urbanism. The Zaragoza Expo 2008 project (2009); Visiones urbanas. De la cultura del plan al urbanismo paisajístico (coeditor, 2018), Ciudad de bloques. Visiones retrospectivas y prospectivas (coautor, 2020).